PLE, conectisme i el aprenentatge informal

Alberto Pérez-Lucio, autor d'aquest article, publicat a la seva pagina web (Escuela 2.0), treballa com a consultor autònom i independent en l'ús de les TIC aplicades a l'educació.

En aquest article, l'autor, ens fa una petita pinzellada de què és un PLE (Personal Learning Environment), com es crea i  per a què ens serveix; i el més important de tot,  com pot ser una eina beneficiosa per als nostres alumnes. 

Segons Alberto Pérez-Lucio, l’impacta de les TIC en el nostre entorn social ha generat un gran augment de la capacitat d'utilitzar la intel·ligència col·lectiva.  Amb el desenvolupament de les Web 2.0, s'han generat noves formes de relacionar-se, de no només informar-se, sinó d'opinar, crear i compartir informació.  Tot això genera una nova teoria del aprenentatge, el “Conectisme”, un tipus d’aprenentatge que té el seu fonament en les connexions que som capaços d'establir amb altres i amb l'entorn, avui en dia intervingudes i facilitades per les eines de la web 2.0.

 

Així podem dir que un PLE, és un sistema d’aprenentatge, en el que els alumnes prenen el control i gestió del seu propi aprenentatge, un seguit d'eines recursos i xarxes personals d’aprenentatges 2.0 com són: Twitter, blogs, podcasting, wikis, vídeos, pàgines web, cercadors, correu electrònic, xarxes socials, entre d'altres.

Podem dir, doncs, que és una nova forma d'aprendre, que lògicament ha de ser iniciada i  controlada, amb l'ajuda en aquest cas del mestre. Personalment creiem que el mestre ha de ser un gran guia en la iniciació de la creació d'un PLE, ha d'ajudar als alumnes a fixar els seus propis objectius d'aprenentatges, gestionar el seu aprenentatge, ha de ensenyar a comunicar-se als alumnes entre ells en el procés d’aprenentatge, entre d'altres. Iniciar-se en un PLE no és una tasca senzilla, i molt menys si estem parlant de nens de primària, en tot cas, nosaltres pensem que aquest tipus de sistema d’aprenentatge s'iniciaria en alumnes més grans (educació secundaria) tot seria molt bo que els alumnes comencessin a iniciar-se a partir de cicle superior.

     Aqui podreu trobar L'ARTICLE

Zygote Body

 Us presentem Zygote Body,  una aplicació de Zygote Media Group, empresa fundada al 1994, que des de llavors ha sigut la empresa líder en creació de productes anatòmics en 3D. 

Aquesta aplicació  mostra el model anatòmic del cos humà en 3D (cos d’una dona i d’un home) a través de diverses capes (vasos sanguinis, ,òrgans, músculs, ossos,) que una per una es van fent transparents per tal de permetre una millor observació i estudi de les diverses part del cos humà. La majoria de les part del cos (músculs, ossos, òrgans...) és poden buscar i identificar al propi cos en 3D.

Aquesta aplicació només permet l'observació i la identificació del les parts del cos, és a dir no hi ha cap tipus d'activitat complementaria per lo qual recomanem un tipus de projecte o treball complementari a aquest estudi.

                                                       Pauta d'anàlisi Zygote Body

Les tecnologies estan fent de les escoles llocs més reals

Aquest és un petit article de Mark Pullen, mestre d'educació primària amb 14 anys d'experiència, publicat a Edudemic, una pàgina web on es poden trobar articles i notícies relaciones amb educació i les Tic. Mark Pullen és un gran defensor de la integració de les Tic a l'aula, i escriu amb gran entusiasme sobre aquest tema en nom de Worth Avenue Group, proveïdor líder d'ordinadors portàtils, Tablet PC i iPad per escoles i universitats.

En aquest article l’autor ens explica una de les seves experiència en termes de les Tic a l'aula. Un dels seus objectiu com a professional és que, tant el seu ensenyament com les tasques que han de fer els estudiants a l'escola, siguin dissenyades per a ser tan reals com sigui possible. És a dir, la seva idea és fer una escola real, una escola on els aprenentatges siguin reals i estiguin enfocats cap a la vida real.

Partint d'aquest punt, a l'any 2010 va començar un projecte on cadascun dels seus alumnes disposava d'un ordinador portàtil. La idea del projecte era que cada alumne creava el seu propi blog on publicava tots els seus escrits, i a més quan creava algun article d’opinió aquest era enviat i publicat als diaris. L'objectiu d'aquest projecte és que els estudiant tenien un verdader propòsit per escriure i una audiència real que els llegiria.

Com comenta al seu article (Mark Pullen 2012) "Writing for the teacher or to earn a grade on a report card is fake; writing for actual audiences as described above is real."

Des d'aquest blog creiem que aquest article és molt interessant de llegir perquè, a més de mostrar aquest projecte, et parla d'altres propostes a fer a l'aula amb les Tic com a recurs, que verdaderament mostren una nova forma de pensar i de fer.  Aquesta visió que ens mostra l'autor és una nova forma de veure l'educació, on les Tic són un element i un recurs clau per a la millora de l'aprenentatge dels nostres alumnes. Les Tic són una font de coneixements i d'oportunitats per a què els nostres alumnes tinguin una millor educació.

Aquí mostrem l'article

Monday, April 30, 2012 1:17 pm, Posted by Jeff Dunn - Executive Editor 2 | IN THE CLASSROOM

How 1:1 Technology Is Making School More Real

Back in 2007, I gave my students an end-of-year survey asking them how they felt their year with me had gone.  On it, one of my most quiet, thoughtful students left a comment I’ll never forget: “This year felt more real.”  Since then, I’ve made that a very intentional goal: helping students to have a classroom experience that avoids “schooliness,” where my teaching and the students’ tasks are consistently designed to be as genuine as possible.

In the fall of 2010, I was selected to be a pilot 1:1 classroom in my district and gained a class set of laptops for my students to use as needed.  In the two years since, I’ve realized that 1:1 technology can be an incredibly powerful tool in creating a classroom where learning is real.  Here’s how:

Students Write for Real Audiences

This is easily the most real application of 1:1 technology of all: the students are almost always writing for genuine audiences.  They each have their own individual blog upon which to publish their writing.  In addition, when they write opinion pieces, they submit them to the local newspaper.  When they write book reviews, they post them on Amazon.  Their short stories were made into a self-published anthology on Lulu.com.  No matter what the genre is that we’re studying, 1:1 technology allows there to always be a real purpose and audience for my students’ writing.

Writing for the teacher or to earn a grade on a report card is fake; writing for actual audiences as described above is real.

Students Work on Real Areas of Need

Classes that move forward in lockstep fashion, in which each student is consistently required to do the same thing at the same pace as everyone else, are inherently fake.  1:1 technology makes it possible to quickly assess students’ strengths and weaknesses and then differentiate or even individualize instruction based on each student’s specific needs.  Subjects like math, in particular, can benefit from this form of individualized instruction.

No More Isolation of Skills

Finally, in the best 1:1 classrooms, skills no longer need to be taught in isolation.  The distinctions between subjects get blurred as students are able to pick a topic in which they’re interested, read about that subject in depth, write collaboratively about it on a wiki or in Google Docs, Skype with an expert in that field, and so on.  Rather than using computers as virtual worksheets, when done well, 1:1 technology can be used to give students access to nothing less than the entire base of knowledge acquired throughout human history.

Here’s hoping that the technology explosion currently occurring in our schools leads to schools that feel real and which offer meaningful learning opportunities to all students.