Generació Digital

El dijous 1 de març el programa Banda Ampla de TV3, un programa de debat públic on no només opinen els professionals que podem escoltar normalment, sinó també la gent de carrer com la majoria de nosaltres, i aquest potser és un dels aspectes més atractius del programa i segurament el fa més proper a la població.

Aquell dia el programa es va dedicar a tractar el tema de la ‘Generació Digital’ ja que es va tenir lloc el Mobile World Congress a Barcelona. En aquest cas la majoria del públic tenia entre 14 i 25 anys. Es van encetar temes com l’ús de les xarxes socials i les seves conseqüències i perills, l’esquerda digital que existeix entre les diferents generacions, i també, la presència de les noves tecnologies en l’àmbit educatiu.

A partir del minut 58, és quan es parla de les tecnologies a l’escola. S’obre el tema amb un comentari d’un noi que comenta que té un germà petit que té un domini important de l’iPad. Apareix el tema de les pissarres digitals, alguns dels seus avantatges, com podria ser poder està més atent a les explicacions dels professors a les classes, enlloc d’estar copiant el que diu la pissarra, una eina més atractiva, etc.
 

La presentadora mostra els resultats d’una enquesta popular que posa de manifest l’opinió majoritària de la població, un 61%, que creu que les tecnologies haurien de ser una eina prioritària en l’educació.

Llavors, unes estudiants de pedagogia es mostren preocupades pel que fa les tecnologies a les aules, ja que comenten que el projecte 1x1 no ha tingut l’èxit esperat i que actualment, part de l’alumnat fa un mal ús dels ordinadors.

Una idea que va apareixent constantment en el debat és la diferència considerable entre mestres i alumnes sobre el coneixement i domini de les tecnologies i hi ha una reivindicació contínua de manca de formació dels futurs mestres pel que fa a matèria de noves tecnologies. Hi ha el testimoni d’una estudiant de magisteri que comenta que durant les pràctiques s’ha sentit limitada, reclama més formació en les TIC, i no només per  saber-les utilitzar, sinó també, per poder-ne treure’n el màxim profit.
 Un dels problemes que tenen les tecnologies i l’educació és que avancen de manera diferent. En el moment que arriben uns ordinadors ‘nous’ a l’escola, els alumnes a casa seva ja n’utilitzen uns de més moderns.

També han mostrat l’opinió d’un professor de la Psicologia de l’Educació de la UAB, Carles Monereo que defensa que el professorat que pot ser substituït per un ordinador, mereix ser substituït. Ja que no només s’ha de transmetre informació, perquè la informació està a la xarxa i els alumnes ja hi tenen accés. El mestre actualment ha de ser creatiu, ha de saber seduir, provocar, i promoure altres estratègies d’aprenentatge. Seguint el fil d’aquesta opinió, la ratifiquen dient que el que cal és ensenyar a sintetitzar, a argumentar, a distingir bona informació, ensenyar a comunicar, és a dir, saber utilitzar les tecnologies de la manera més eficaç.