dilluns, 4 de juny del 2012

L'aventura del vent: EOLICCAT

L'aventura del vent: EOLICCAT és un programa creat per l'Associació Eòlica de Catalunya que té com a objectiu promoure l'energia eòlica com a un instrument de desenvolupament sostenible i de protecció del medi ambient. Amb aquesta iniciativa s'ha creat una aplicació adreçada als nens i joves per tal de conscienciar-los.
Aquest programa proporciona molta informació d'àmbits diferents, a més d'un examen per comprovar si s'ha assolit el que s'ha aprés durant el joc. Un aspecte que cal destacar d'aquesta aplicació és la qualitat de la interfície.



Build-A-Body

Build-A-Body és un programa per aprendre anatomia humana. Ja que hi apareixen els diferents aparells del cos humà. Aquesta aplicació només té la versió en anglès, això pot suposar un inconvenient per treballar amb els alumnes de nivells inferiors de Primària, però pot enriquir molt el coneixement dels alumnes de Cicle Superior, per exemple, ja que en aquests cursos, ja han treballat el cos humà diverses vegades al llarg de la seva escolarització i això, els pot facilitar molt la utilització d'aquest programa i ampliar el coneixement de vocabulari. També podeu veure la pauta d'anàlisi.

Toporopa

Us presentem Toporopa, una aplicació molt útil per treballar la geografia, a través de mapes interactius. Aquest programa disposa d'una gran varietat de categories, des de situar els països europeus fins als ports, per exemple. Tots els mapes corresponen a Europa. Aquí us deixem la pauta d'anàlisi.


divendres, 1 de juny del 2012

EL LLIBRE DE LA REALITAT AUGMENTADA

Els nens i nenes de l’escola Jesus Nazareno  de 4r de primària ( Perú, Ancash), junt amb el seu mestre, Juan Raúl Cadillo León, han realitzat un original treball sobre el Museu Arqueològic de Ancash construint “El Llibre de la Realitat Augmentada”. Segons el mestre l’objectiu d’aquesta experiència és “ aconseguir aprenentatges significatius per als nens així com per al docent”. Aquesta experiència va ser escollida com a primer premi al concurs internacional Educared 2011.

El projecte busca la creació d’un llibre en format digital en què s’expliqui el desenvolupament històric de Hauraz i Ancash, on viuen els nenes, tenint en compte la informació proporcionada gracies al Museu Arqueològic de Ancash a través de la visita que van fer els alumnes. El que es busca és crear un projecte original i creatiu on les tecnologies tinguin molt a dir i que els nens las visquin de forma significativa al crear un treball com aquest, que és ni més ni menys que construir un llibre de realitat augmentada. Els objectius a assolir per part del nens serà desenvolupar les seves capacitats per processar informació( adquisició, codificació, i recuperació) per tal de poder col·locar tota aquesta informació en el llibre.

El projecte va començar al 4 de maig de 2011 i fa finalitzar el 12 d’agost de 201. Durant les dues primeres setmanes de maig es va elaborar la idea del projecte i es va prendre contacte amb el Museu de Arqueologia de Ancash. Seguidament es va començar a utilitzar i comprovar múltiples eines de disseny  com ArgoUML, Simple diagrams; eines de programació com Processing, Opencv, així com les distintes eines hardware com Ordinadors, Web Cam...), per tal de realitzar el llibre. A partir de la tercera setmana de maig, els nens van començar a realitzar el projecte en sí, el qual comptava amb els següents passos: 


-Recol·lectar informació sobre les diverses cultures. 

- Visitar el Museu i preguntar i capta informació sobre les diverses cultures. 
-Elaborar resums, buscar fotografies i vídeos sobre les cultures. 
-Elaborar i provar el Llibre de Realitat.

-Publicar el llibre a la Internet.


Primerament, es va treballar amb els nens perquè consolidessin els aspectes més importants per a construir el llibre. Després, es van formar grups de investigació, cada grup havia d’investigar sobre el poblament de: Amèrica, el primer home a Perú, la Cultura Chavin, la Cultura, Recuay i el parc Lítico com a primera etapa. Els nenes van generen un seguit de preguntes per tal d’investigar els temes que els va tocar i van visitar el Museu de Ancash per obtenir informació. Després d’això els nens amb l’ajuda del mestre van buscar més informació (imatges, vídeo…) i van començar a editar els primer textos, imatges i vídeos en el llibre. Després d’introduir tota la informació i solucionar diversos problema tècnics, finalment es va integrar el sistema de menú amb detecció de moviment al llibre i es van iniciar les primeres proves del llibre .
Explicat així no mostra la feina que realment van tenir, però com s’ha comentat abans el projecte va començar al 4 de març i va finalitzar el 12 d’agost.

Com a conclusions final del projecte, tant el mestre com els alumnes, es mostren orgullosos que els seu treball pugui ser una bona eina pedagògica, tenint en compte la complexitat tècnica. Segons el mestre “La tecnologia és una eina i no la meta en sí del treball en les aules; això ho vam comprendre des de l’inici per això la part pedagògica va ser molt important, va permetre aconseguir desenvolupar una eina que possibilites l’ús de la Realitat Augmentada adaptada a les nostres necessitats. Gracies a això els nostres nenes i nenes van assolir els objectius que ens havíem plantejat.”


Aquesta experiència està explicada de forma detallada al seu blog “Uso de la realidad augmentada en la educación”.En aquest, podem trobar l’explicació del projecte: com va sorgir, els objectius del treball, la metodologia que han fet servir, activitats, conclusions i avaluacions, entre d’altres. 



Aqui us deixem una entrevista al mestre Juan Raúl Cadillo León explicant el seu projecte després d'haver guanyat el primer premi Educared 2011.

Entrevista 

divendres, 18 de maig del 2012

PLE, conectisme i el aprenentatge informal

Alberto Pérez-Lucio, autor d'aquest article, publicat a la seva pagina web (Escuela 2.0), treballa com a consultor autònom i independent en l'ús de les TIC aplicades a l'educació.

En aquest article, l'autor, ens fa una petita pinzellada de què és un PLE (Personal Learning Environment), com es crea i  per a què ens serveix; i el més important de tot,  com pot ser una eina beneficiosa per als nostres alumnes. 

Segons Alberto Pérez-Lucio, l’impacta de les TIC en el nostre entorn social ha generat un gran augment de la capacitat d'utilitzar la intel·ligència col·lectiva.  Amb el desenvolupament de les Web 2.0, s'han generat noves formes de relacionar-se, de no només informar-se, sinó d'opinar, crear i compartir informació.  Tot això genera una nova teoria del aprenentatge, el “Conectisme”, un tipus d’aprenentatge que té el seu fonament en les connexions que som capaços d'establir amb altres i amb l'entorn, avui en dia intervingudes i facilitades per les eines de la web 2.0.
 
Així podem dir que un PLE, és un sistema d’aprenentatge, en el que els alumnes prenen el control i gestió del seu propi aprenentatge, un seguit d'eines recursos i xarxes personals d’aprenentatges 2.0 com són: Twitter, blogs, podcasting, wikis, vídeos, pàgines web, cercadors, correu electrònic, xarxes socials, entre d'altres.

Podem dir, doncs, que és una nova forma d'aprendre, que lògicament ha de ser iniciada i  controlada, amb l'ajuda en aquest cas del mestre. Personalment creiem que el mestre ha de ser un gran guia en la iniciació de la creació d'un PLE, ha d'ajudar als alumnes a fixar els seus propis objectius d'aprenentatges, gestionar el seu aprenentatge, ha de ensenyar a comunicar-se als alumnes entre ells en el procés d’aprenentatge, entre d'altres. Iniciar-se en un PLE no és una tasca senzilla, i molt menys si estem parlant de nens de primària, en tot cas, nosaltres pensem que aquest tipus de sistema d’aprenentatge s'iniciaria en alumnes més grans (educació secundaria) tot seria molt bo que els alumnes comencessin a iniciar-se a partir de cicle superior.

     Aqui podreu trobar L'ARTICLE

dimecres, 16 de maig del 2012

Zygote Body


 Us presentem Zygote Body,  una aplicació de Zygote Media Group, empresa fundada al 1994, que des de llavors ha sigut la empresa líder en creació de productes anatòmics en 3D. 

Aquesta aplicació  mostra el model anatòmic del cos humà en 3D (cos d’una dona i d’un home) a través de diverses capes (vasos sanguinis, ,òrgans, músculs, ossos,) que una per una es van fent transparents per tal de permetre una millor observació i estudi de les diverses part del cos humà. La majoria de les part del cos (músculs, ossos, òrgans...) és poden buscar i identificar al propi cos en 3D.

Aquesta aplicació només permet l'observació i la identificació del les parts del cos, és a dir no hi ha cap tipus d'activitat complementaria per lo qual recomanem un tipus de projecte o treball complementari a aquest estudi.






                                                       Pauta d'anàlisi Zygote Body

dijous, 10 de maig del 2012

Les tecnologies estan fent de les escoles llocs més reals


Aquest és un petit article de Mark Pullen, mestre d'educació primària amb 14 anys d'experiència, publicat a Edudemic, una pàgina web on es poden trobar articles i notícies relaciones amb educació i les Tic. Mark Pullen és un gran defensor de la integració de les Tic a l'aula, i escriu amb gran entusiasme sobre aquest tema en nom de Worth Avenue Group, proveïdor líder d'ordinadors portàtils, Tablet PC i iPad per escoles i universitats.
En aquest article l’autor ens explica una de les seves experiència en termes de les Tic a l'aula. Un dels seus objectiu com a professional és que, tant el seu ensenyament com les tasques que han de fer els estudiants a l'escola, siguin dissenyades per a ser tan reals com sigui possible. És a dir, la seva idea és fer una escola real, una escola on els aprenentatges siguin reals i estiguin enfocats cap a la vida real.
Partint d'aquest punt, a l'any 2010 va començar un projecte on cadascun dels seus alumnes disposava d'un ordinador portàtil. La idea del projecte era que cada alumne creava el seu propi blog on publicava tots els seus escrits, i a més quan creava algun article d’opinió aquest era enviat i publicat als diaris. L'objectiu d'aquest projecte és que els estudiant tenien un verdader propòsit per escriure i una audiència real que els llegiria.
Com comenta al seu article (Mark Pullen 2012) "Writing for the teacher or to earn a grade on a report card is fake; writing for actual audiences as described above is real."
Des d'aquest blog creiem que aquest article és molt interessant de llegir perquè, a més de mostrar aquest projecte, et parla d'altres propostes a fer a l'aula amb les Tic com a recurs, que verdaderament mostren una nova forma de pensar i de fer.  Aquesta visió que ens mostra l'autor és una nova forma de veure l'educació, on les Tic són un element i un recurs clau per a la millora de l'aprenentatge dels nostres alumnes. Les Tic són una font de coneixements i d'oportunitats per a què els nostres alumnes tinguin una millor educació.

Aquí mostrem l'article


Monday, April 30, 2012 1:17 pm, Posted by  2 IN THE CLASSROOM


Back in 2007, I gave my students an end-of-year survey asking them how they felt their year with me had gone.  On it, one of my most quiet, thoughtful students left a comment I’ll never forget: “This year felt more real.”  Since then, I’ve made that a very intentional goal: helping students to have a classroom experience that avoids “schooliness,” where my teaching and the students’ tasks are consistently designed to be as genuine as possible.

In the fall of 2010, I was selected to be a pilot 1:1 classroom in my district and gained a class set of laptops for my students to use as needed.  In the two years since, I’ve realized that 1:1 technology can be an incredibly powerful tool in creating a classroom where learning is real.  Here’s how:

Students Write for Real Audiences
This is easily the most real application of 1:1 technology of all: the students are almost always writing for genuine audiences.  They each have their own individual blog upon which to publish their writing.  In addition, when they write opinion pieces, they submit them to the local newspaper.  When they write book reviews, they post them on Amazon.  Their short stories were made into a self-published anthology on Lulu.com.  No matter what the genre is that we’re studying, 1:1 technology allows there to always be a real purpose and audience for my students’ writing.
Writing for the teacher or to earn a grade on a report card is fake; writing for actual audiences as described above is real.
Students Work on Real Areas of Need
Classes that move forward in lockstep fashion, in which each student is consistently required to do the same thing at the same pace as everyone else, are inherently fake.  1:1 technology makes it possible to quickly assess students’ strengths and weaknesses and then differentiate or even individualize instruction based on each student’s specific needs.  Subjects like math, in particular, can benefit from this form of individualized instruction.
No More Isolation of Skills
Finally, in the best 1:1 classrooms, skills no longer need to be taught in isolation.  The distinctions between subjects get blurred as students are able to pick a topic in which they’re interested, read about that subject in depth, write collaboratively about it on a wiki or in Google Docs, Skype with an expert in that field, and so on.  Rather than using computers as virtual worksheets, when done well, 1:1 technology can be used to give students access to nothing less than the entire base of knowledge acquired throughout human history.
Here’s hoping that the technology explosion currently occurring in our schools leads to schools that feel real and which offer meaningful learning opportunities to all students.